MODIFICACIONS EN LA NORMATIVA DE CONSUM.

Núm. Reg.:  112                                                       Data: 11/06/2015

 

Continuant amb les informacions tractades a l’Assemblea General, li relacionem les referides a les modificacions en la normativa de consum.

MODIFICACIÓ DE LA LLEI 22/2010 DE CODI DE CONSUM DE CATALUNYA.

A partir del dia 1 d’abril d’aquest any són d’aplicació els canvis introduïts per la Llei 20/2014, del 29 de desembre, de modificació del Codi de Consum. A continuació li expliquem les dues novetats més significatives que afecten al sector:

DRET DE LES PETITES EMPRESES A RECLAMAR PER LA VIA DE CONSUM

  • Addicció d’un apartat a l’article 111-1, que estableix la possibilitat per la qual les  microempreses i els empresaris (persones físiques) autònoms tinguin els mateixos drets que té un usuari consumidor per exigir el compliment de les obligacions contra les empreses prestadores de serveis bàsics i serveis de tracte continuat (subministradores de llum, aigua,  gas o empreses de telefonia entre d’altres).

OBLIGACIÓ A MANTENIR ELS BÉNS LLIURATS PER UN SERVEI DURANT SIS MESOS

  • Modificació de l’apartat 5 de l’article 252-3, que estableix l’obligació de mantenir el dipòsit dels bens durant un temps mínim de sis mesos des de que es comunica al dipositant la possibilitat de recollir el bé i la destinació que es preveu donar-hi si no el recull.

Per la nostra part considerem que aquest article no pot impedir l’aplicació del dret del taller a sol·licitar en qualsevol moment el tractament residual del vehicle abandonat (art. 86.1 de la Ley sobre Tráfico…)

MODIFICACIÓ DEL REAL DECRETO LEGISLATIVO 1/2007 (LEY GENERAL DE LA DEFENSA DE LOS CONSUMIDORES).

Explicat a la nostra circular nº 69 de 27/05/2014, té una importantíssima incidència en les operacions de venda, sobretot de vehicles nous. Es genera un principi d’arres penitencials a favor del comprador.

OBLIGACIÓ D’ESTABLIR EL TERMINI DE LLIURAMENT DEL BÉ ADQUIRIT

  • S’addiciona l’article 66 bis segons estableix la Llei 3/2014, resultant obligatori indicar en el

contracte de compra-venda o document de comanda el termini màxim de lliurament del bé      que s’adquireix (per exemple el vehicle nou). Aquets termini màxim és de 30 dies, llevat que les parts acordin un termini superior.

Es important reflectir en els documents esmentats el termini acordat, en cas contrari el termini màxim de 30 dies preval. Ens trobem, per tant, en un supòsit d’arres penitencials a favor de l’usuari.

DECRET 98/2014, PROCEDIMENT DE MEDIACIÓ EN LES RELACIONS DE CONSUM

Des de 28 d’agost de 2013 és d’aplicació el Decret 121/2013 que aprova els nous models de fulls de reclamació i obliga a l’empresari a donar resposta a la reclamació presentada per l’usuari en un termini d’un mes. Disposa de la informació complerta a la circular nº 113 de 06/08/2013.

A partir de la resposta de l’empresari al full de reclamació, resulta habitual rebre una proposta de mediació emesa des de un òrgan administratiu. Si aquest és el cas, haurem de considerar la regulació normativa dels processos de mediació i, especialment, el fet que a continuació expliquem.

L’EMPRESA DISPOSA DE 10 DIES PER AL·LEGAR EN CONTRA DE LA EXIGENCIA DEL CONSUMIDOR.

  • L’article 24.2 del Decret 98/2014 estableix que l’empresa disposa d’un termini de 10 dies per al·legar en contra de les pretensions del consumidor. Si no es presenten al·legacions       s’entén que accepta la proposta feta per la persona consumidora.

Per tant, al rebre l’empresa una proposta de mediació des de un òrgan administratiu, ha de valorar si l’accepta o no. En el cas que l’accepti, presentarà el seu escrit d’al·legacions (oposició a les pretensions del reclamant). Si la persona consumidora torna a presentar  al·legacions amb la seva proposta de solució, l’empresari disposarà tan sols d’un termini de 10 dies per tornar a donar resposta oposant-se a les pretensions del reclamant.