IX. Conclusions

• El taller continua assumint responsabilitats sobre la reparació encara que aquesta hagi estat imposada per la companyia asseguradora, i ha de documentar qualsevol discrepància tècnica amb el criteri del pèrit.

• Un document signat pel pèrit és una prova important per acreditar la discrepància, però no eximeix automàticament de responsabilitat futura, ni pot ser contrari a la normativa de defensa de l’usuari.

• Quan les especificacions del fabricant exigeixen la substitució d’un component, el taller ha de deixar constància expressa i documental de la seva discrepància amb el criteri pericial, per mitjans com el pressupost, resguard o factura.

• Si es fa ús de peces reconstruïdes, ha de constar la conformitat escrita del client, i la informació sobre procedència i garantia.

• El taller respon del muntatge i comprovacions normals, però, d’acord amb la garantia legal, respondrà pel conjunt de la reparació, excepte pels defectes propis de peces aportades per un tercer, excepte que puguin ser assimilables a “aportades pel client” segons la normativa 26.

• El taller ha de tenir justificants d’origen i preu dels recanvis a disposició i exhibir-los davant d’inspeccions o requeriments legítims, però no té obligació general de lliurament de còpies al pèrit excepte previsió específica 2.

• El propietari del vehicle ostenta el dret més intens a ser informat completament sobre la reparació.

• Com més s’allunyi la reparació del criteri tècnic del fabricant i respongui a criteris estrictament econòmics, resulta essencial documentar la discrepància, informar el client i deixar constància escrita de tot el procés.